L any 2003 es va trobar un manuscrit de final del segle ii dc, o sigui, d época romana, quan les terres catalanes formaven part de la província tarraconense. el dit manuscrit fa referéncia a uns fets que suposadament van canviar el curs de la história del món. d aquesta manera comença una aventura a cavall entre el passat i el present, entre el temps dels romans i els nostres dies, que té com a punt de partida el delta del llobregat; una aventura en qué el pau, un jove argueóleg, i la niobé, una princesa arduana, s han d enfrontar al poderós déu del foc, ozhó, i als seus aliats, els tatsunís. els dos adolescents tindran el suport d un grapat de personatges de procedéncia ben diversa: el fórmula e, l inseparable i rondinaire amic del pau; el comandant dolabella, un expert marí romá; el xan, un guerrer arduá; i el verus, el senyor de les águiles. les forces dels contendents són molt desiguals: el temible ozhó té un poder sense aturador, mentre que el pau i la niobé no són més que uns adolescents. l única cosa que pot fer que la balança s equilibri és l anomenada clau d aigua, un penjoll forjat per inve, el déu de l aigua i germá d ozhó. peró la clau d aigua no és un objecte qualsevol: primer de tot, el seu portador haurá de ser capaç d enfrontar se a ell mateix, a les seves própies limitacions. i, encara que ho aconsegueixi, no está garantit que la clau d aigua sigui el remei definitiu per derrotar ozhó. aquesta és una história de superació personal, on l amistat i la confiança tenen un paper cabdal que reflecteix alguns dels problemes que pateix la nostra societat: la intoleráncia, la guerra i l ánsia de poder.
