La memória de les paraules es perd, peró la de les emocions no una trucada inesperada fa que adam, professor árab dhistória, després de vint i cinc anys dexili torni a la terra on va néixer. tot continua igual, el temps no ha passat pels llocs que freqüentava. aquell paradís perdut de la muntanya blanca va associat als noms dels seus amics de joventut, el cercle dels bizantins, que volien canviar el món. en canvi van ser ells els qui van acabar canviant a causa duna guerra que els va separar i els va dur per camins diversos. peró com es podria atrevir a jutjar los, ell, que va viure un exili daurat mentre els altres es trobaven en situacions en qué no hi havia cap possibilitat delecció. amb lajuda de la bella i rebel semiramis, adam intenta reunir los. als qui encara són vius. els desorientats és la novel.la més esperada de lautor de lleó lafricá. potser la més personal i emotiva. la que condensa la seva manera de ser i de pensar. la clau de totes les idees que ha transmés a les seves obres. un retorn literari al país on va néixer, un lloc indeterminat, un no lloc que es converteix en una reflexió universal sobre lamistat, lamor, la memória, lexili, la identitat i la necessitat destablir ponts entre orient i occident, uns ponts que sempre han estat presents en la seva escriptura. val més equivocar se amb esperança, que anar encertat amb desesperació
